Decálogo de las “Estrategias de Manipulación Mediática”. Noam Chomsky, filósofo, activista, autor y analista político. Que la próxima vez no te embauquen!
Wittgenstein, los juegos del lenguaje
Extracto de la película de Derek Jarman sobre Wittgenstein que realizó en 1993 y donde retrata la vida y el pensamiento de uno de los filósofos más interesantes del siglo XX. En concreto en este extracto de la película nos muestra y nos ilustra brillantemente el giro intelectual, y también el carácter del profesor Wittgenstein, que le llevó a escribir su segunda gran obra “Investigaciones Filosóficas” donde abandona el concepto de un lenguaje isomórfico expresado en su “Tractatus Logico-Philosophicus” por otro mucho más funcionalista que va más allá de la referencia pura y que se expresa en cada juego de lenguaje.
El Absoluto

“El pensamiento puro ha avanzado hacia la contra posición de lo subjetivo y lo objetivo; la verdadera conciliación de esta contraposición consiste en comprender que el antagonismo al ser llevado a su límite absoluto, se disuelve por sí mismo, de que en si, como dice Schelling, los términos antagónicos son términos idénticos, y no solamente en sí, sino que la vida eterna consiste precisamente en producir eternamente y conciliar eternamente la contraposición. Saber en la unidad la contraposición y en la contraposición la unidad: tal es el saber absoluto, y la ciencia consiste en conocer esta unidad en todo su desarrollo a través de si misma”
Hegel, Introducción a la Historia de la Filosofía
La indignació no és patrimoni de ningú
En un món on la informació flueix de forma tan rápida y tan parcial, aconteixements tan esperpèntics com els d’ahir, el deixen a un tan astorat que la temptació d’un judici i un posicionament inmmediat li por fer una juguesca als nostres pensaments.
La historia no comença ahir, potser acaba, pero sens dubte que no comença ahir. L’ambient està calent i en gran part com a consequencia d’una càrrega policial diguem-ne desmesurada.
Ara bé, hi ha una cosa clara: les idees es combaten amb altres idees però mai amb la força. I ahir lamentablement vaig poder constatar com els animals del Zoo de Barcelona no eren els únics animals que hi havien al Parc de la Ciutadella.
Comparteixo moltes coses amb els “indignats” al igual que no en comparteixo moltes d’altres, i m’agradaria recordar-los-hi que la indignació no es patrimoni de ningú. Si voleu cambiar el món ja sabeu quins son els mecanismes que uniran a la gent. Si no us agrada com actua un govern o quines desicions pren i creieu que l’oposició no us representa, representeu-vos i lluiteu (amb idees) per fer-hi front
Per altra banda. Senyors polítics, malgrat els lamentables aconteixements d’ahir que condemno, no us ompliu tan la boca boca amb la paraula democracia i atemptat contra la democracia. Com diu un amic meu, els “indignats” l’han cagat, d’acord, però vosaltres la cagueu molt més sovint, potser no d’una forma violenta però d’unes consequències a vegades molt més terribles. Teniu la pell molt fina i viviu en una bombolla molt petita i allunyada de la realitat. Violència, desesperació, impotencia.. són algunes de les coses que els ciutadans vivim dia a dia i què fem? Doncs tirem endavant. És el que us demano a vosaltres, tireu endavant, feu el que hagueu de fer però feu-ho bé. Avui el món, Barcelona, continua més o menys igual que ahir i la democracia roman intacta. Si no em creieu ja veureu
Preocupeu-vos de fer bé la vostra feina


